El carrer del 30 de març
Un dia com qualsevol, però de 1939, les tropes italianes feixistes de la Divisió Littorio al comandament del General Gámbara entraven a Alacant posant fi a la II República. Els milers de persones que s'amuntonaven en el port ja no tenien escapatòria. En el Saló de Sessions, l'efímer alcalde Ramón Hernández Fuster entregava simbòlicament el comandament al seu successor, Ambrosio Luciáñez Riesco, sols nou dies després de prendre possessió del seu càrrec. Va quedar detingut immediatament. Tal com s'havia pactat en la nit del 25 de març en la finca Pedro-José de Sant Joan, els afins al nou règim van anar prenent posicions fins a aconseguir el control total de la ciutat i la seua província. El dia 2 d'abril eixia al carrer el primer diari alacantí del nou règim, Arriba. En eixe primer exemplar s'anunciava, entre altres coses, la troballa de la Santa Faç i l'arrancada de plaques de carrer.
Fins a la neteja final de 1943, el nomenclàtor de carrers de la nostra ciutat va ser caòtic. Van conviure els nous carrers retolats des d'abril de 1939 amb altres del període republicà que anaven caient a poc a poc. La revisió no sols va afectar els carrers que s'oposaven al nou règim dictatorial, també es va portar per davant a tots aquells que recordaven al liberalisme del segle XIX esborrant quasi un segle i mig de la nostra història.
El 25 de maig de 1939, un any després del terrible bombardeig del Mercat, Vicente Oncina Cortés, alcalde de barri de les Carolines Baixes, va sol·licitar l'immediat canvi del nom del carrer en què vivia, denominat Cerro de la República, pel de Treinta de Marzo «día memorable de la entrada de las tropas libertadoras en nuestra querida Ciudad, fecha que quedará gravada (sic) en los corazones de todo buen alicantino». El 2 de juny va quedar aprovat en Comissió Permanent el canvi de denominació i així li va ser comunicat a Oncina.
La primera referència a l'existència d'este carrer la trobem en la premsa de 1908, quan es citava un col·legi electoral en esta via «denominada no oficialmente de la República». Pel que vam poder averiguar este nom li hauria sigut donat pel veí Rafael Beneyto, d'idees republicanes, tal com ens van dir els seus descendents. A partir de 1932 la trobem retolada ja com a Cerro de la República, segurament per a evitar duplicitats amb la nova plaça de la República (hui de l'Ajuntament). Este tossal se situava al final del carrer de Primitivo Pérez i era un dels llocs tradicionals d'escampament en dies de Mona. I és que fins i tot este tossalet va veure canviat el seu nom. Hui és conegut com l'Alto-Sano.
No hay comentarios:
Publicar un comentario